Recerca

Colònia grega d’Abdera (’Xanthi, Tràcia, Grècia)

Abdera (Grècia) fou una pròspera colònia i se’ns presenta com un testimoni viu de la riquesa de la civilització grega. Els estudis del GIAP en aquesta zona, –juntament amb altres àrees com Pirineus o l’Empordà (Catalunya)– brinden una oportunitat única perquè els investigadors comprenguin els patrons de l’antiga colonització i les transformacions subsegüents que van donar forma als paisatges mediterranis. L’estudi del territori d’aquesta antiga colònia és una de les finestres d’anàlisi compreses en el programa d’I+D TranScapes, i té per objectiu dur a terme l’anàlisi comparativa dels processos d’implatanció de la colonització grega i romana i el seu impacte en el paisatge en els extrems oriental i occidental del Mediterrani.

20/03/2025

Jaciment de Mas Cap de Ferro (Nulles, Catalunya)

El jaciment de Mas Cap de Ferro, situat a Nulles (Alt Camp), és un exemple fascinant d’ocupació rural a l’època romana, probablement vinculat a l’explotació agrícola i ramadera del territori. Les excavacions, impulsades per l’ICAC, han revelat estructures que podrien correspondre a una vil·la o un establiment productiu actiu entre els segles II aC i I dC, en plena romanització de la zona. Aquest enclavament permet entendre millor com es transformava el paisatge rural a l’entorn de Tàrraco, posant en relleu la importància d’aquests assentaments en l’economia del territori.

20/03/2025

Jaciment d’Agios Giorgios (Grevena, Grècia)

El jaciment d’Agios Giorgios, situat a la regió de Grevena (Grècia), és un enclavament arqueològic que ofereix informació valuosa sobre l’ocupació humana i l’organització del territori a l’antiguitat. Investigat pel grup de recerca ArPA-LIRA de l’ICAC, aquest assentament forma part del projecte de recerca sobre l’evolució dels poblats de l’alta Macedònia i el seu paper en les dinàmiques socials i econòmiques de la zona. Les excavacions permeten entendre millor com es van desenvolupar aquests assentaments en un context de transformació política i cultural, ajudant-nos a reconstruir la història de les comunitats que habitaven aquesta regió en època clàssica i hel·lenística.

20/03/2025

Riera de Gaià (Gaià, Catalunya)

A la Riera de Gaià, finalment, s’ha intervingut en una finca situada entre aquest poble i Ardenya. Aquí, s’ha identificat un llarg tram de 110 metres de l’aqüeducte de l’esquerra del Baix Gaià, el tram més allunyat fins ara del punt d’origen de la conducció, situat al terme municipal de Vespella. El tram, localitzat en un terreny amb un fort pendent i cobert de vegetació densa, ha estat desbrossat i documentat gràficament. A més, en alguns punts, s’ha excavat l’interior del canal per conèixer-ne les característiques. La conducció està íntegrament excavada a la roca, amb unes dimensions d’uns 65-70 cm d’amplada i una profunditat de fins a 1,75 m.

20/03/2025

Jaciment tardorepublicà de Costa de la Serra (La Secuita, Catalunya)

El jaciment de Costa de la Serra, situat a La Secuita (Tarragonès), és un assentament rural de l’època tardorepublicana (segles II-I aC) vinculat a l’entorn de Tàrraco. Les excavacions han posat al descobert estructures i materials que suggereixen una explotació agrícola activa en un moment clau de la romanització de la zona. Aquest enclavament forma part del projecte MIRMED, que investiga la xarxa d’assentaments de l’ager tarraconensis i la seva relació amb la gran ciutat romana. L’estudi d’aquest espai ens ajuda a comprendre millor com s’organitzava el territori, l’economia i les dinàmiques socials durant la República romana.

19/03/2025

Jaciment romà del Coll de Molleres (Meranges, Catalunya)

El jaciment del Coll de Molleres, situat a Meranges (Cerdanya) a més de 2.000 metres d’altitud, és un important testimoni del pas i l’ocupació humana en plena època romana. Aquest enclavament, excavat pel grup de recerca GIAP de l’ICAC, revela estructures que podrien estar relacionades amb activitats ramaderes i de control del territori en una regió clau per les comunicacions a través dels Pirineus. Aquesta troballa ens permet aprofundir en el coneixement dels assentaments de muntanya a l’època romana, mostrant com aquests espais no eren només zones de pas, sinó també punts estratègics d’explotació i connexió entre els dos vessants pirinencs.

19/03/2025

Vil·la romana de Mas dels Frares (Constantí, Catalunya)

La vil·la romana del Mas dels Frares s’ubica al terme municipal de Constantí, a 1,5 km d’aquesta localitat i al costat del  Celler Experimental  de la Facultat d’Enologia de la URV. Els treballs arqueològics efectuats en els darrers anys ha demostrat l’existència d’un jaciment rural entre els segles II aC i VII dC. La part central d’aquest període constituí una vil·la agrícola centrada en el conreu del vi com a activitat econòmica prioritària. Aquests indicis mostren com l’actual territori de Constantí fou un dels primers a ser conreat per colons itàlics. Un altre fet rellevant ha estat la documentació de la perdurabilitat de l’ocupació rural durant el període visigòtic. Les termes de la vil·la i la seva gran bassa foren ocupats per espais domèstics tot reflectint l’ocupació rural de l’Ager Tarraconensis fins a l’arribada de l’islam. Els treballs més recents, l’estiu de 2023, van permetre documentar elements que han proporcionat una millor comprensió de l’evolució cronològica del jaciment. Els treballs arqueològics a la vil·la romana de Mas dels Frares van començar el 2019, dins el projecte Estudi i difusió de la vil·la romana del Mas dels Frares (Constantí, Tarragonès), I Fase, dirigit per Josep Maria Macias i cofinançat per la Generalitat de Catalunya (CLT009-18-0102).

19/03/2025

La Cativera (El Catllar, Catalunya)

Al Catllar, s’ha intervingut a la zona de la Cativera, propera a una cova amb importants restes prehistòriques, excavada parcialment per investigadors/es de l’IPHES-CERCA. Aquí, en prospeccions anteriors, ja s’havia localitzat un tram de l’aqüeducte de l’esquerra del Baix Gaià. L’excavació s’ha centrat en un petit barranc sota la carretera que porta a la urbanització de la Cativera, a uns 500 metres al nord de la via de l’AVE. Per salvar aquest desnivell, els romans van construir un pont per fer passar l’aqüeducte. Els treballs d’excavació han inclòs el desbrossament de la zona i l’obertura de dues cales, una a cada extrem del desaparegut pont. La sorpresa més destacada ha estat la identificació d’un petit pont de fusta. En un dels seus extrems s’ha localitzat el punt de connexió entre la séquia de fusta i l’aqüeducte d’obra. Aquest punt mostra el travertí fossilitzant la forma del calaix i una colada calcària amb estalactites i estalagmites formades per les antigues fuites d’aigua.

19/03/2025

El Pont del Tupino (Els Pallaresos, Catalunya)

El Pont del Tupino es situa al terme municipal dels Pallaresos, molt a prop de Sant Salvador. Els treballs s’han centrat a conèixer millor les restes del pont romà que s’aixecava en aquest punt. Durant l’excavació, s’ha descobert una part de l’estrep nord del pont i, al sud, un petit tram de l’aqüeducte. Les tasques han estat especialment complicades per les fortes pluges de principis de novembre, que van inundar la zona amb uns dos metres d’aigua. El mur de la carretera N-240 es va convertir en un dic temporal, i l’espai ara excavat va quedar totalment cobert. Un dels descobriments destacats és un marge de pedra seca situat a mig metre de fondària, alineat amb el pont romà. Aquesta troballa suggereix que els basaments del pont podrien trobar-se molt més profunds i que l’orografia en època romana era molt diferent de l’actual, amb un barranc que ara està completament reblert de sediments.